Julián Camacho

El màster d’artteràpia va ser la línia, de dos anys, que marca un abans i un després. Ja fa uns anys que el vaig acabar i és per això que puc dir ara que l’experiència formativa no s’ha acabat. Com el nadó després de mamar que continua movent els llavis, assaborint i allargant aquest moment, el màster t’ofereix la possibilitat de continuar.
És un continuar diferent. Un camí que s’ha fet més ample, on les dificultats són clarament oportunitats per seguir creixent.
He de confessar que després de 30 i escaig anys treballant en l’àmbit de l’educació social, des que em vaig formar com artterapeuta, el meu treball professional ha fet un gir.
Sento que s’està ‘cuinant’, en el meu tarannà, una nova forma de fer. Els meus plantejaments educatius estan prenent una nova obertura constantment. Dos enquadraments, educador-artterapeuta, tan diferents i alhora tan propers.
La formació del màster m’ha permès veure el meu treball amb uns objectius que passegen pel mateix camí; ajudar a la persona, jove, nen,… a trobar les seves potencialitats, les seves capacitats. Potser es pot pensar i dir, acompanyar a cada persona a ser un mateix.

anna foto2cvgAnna Tort

Aquesta és una formació intensiva, intensa, integral; una formació que para mi ha significat un abans i un després. Una proposta de formació molt interessant i diferent para apassionats de la naturalesa humana. Un viatge que m’ha ensenyat a fer-me preguntes, a tenir curiositat, a no donar gens per fet. Ara entenc una mica més per què faig el treball que faig, el per què ho vull fer i una mica més de com fer-ho. Com investigar sobre la naturalesa humana? Doncs a través de la meva mateixa, per començar. Una formació per començar, obre camí.