Entrevista de Artteràpia

Alícia Expósito Comino, amb mes de 10 anys d’experiència en el Artteràpia ens explica sobre la seva experiència i els seus inicis en aquest camp. Ens parla del seu treball diari i de moments que l’han marcat en el desenvolupament de la professió.

Avui dia en què àmbit treballes amb el Artteràpia?

Actualment en consulta privada, en escoles de primària i donant formació en el Diploma de Postgrau en *Arteterapia de la Universitat de Girona i en el *Master Integratiu en Artteràpia de la Universitat de Girona, com també formació per a col·lectius específics.

Mestres i educadors en instituts, empreses, equips de treball de l’àmbit de la salut, a professionals de Benestar social i família de la Generalitat de Catalunya.

Sempre has treballat amb el mateix col·lectiu?

No, he treball amb col·lectius diversos:

Centre de dia de salut mental.
Centre de joves amb discapacitat psíquica.
Residències i centres de dia de gent gran
Àrea comunitària amb adolescents
Dones amb dificultats.
Escoles i instituts.
Tallers amb col·lectius específics, treballant a partir d’una exposició concreta del Museu.

Quan neix el teu interès pel Artteràpia?

Doncs farà uns 20 anys, quan just aquesta disciplina arriba a Catalunya, i participo en un curs introductori que va fer que creixés el meu interès i després ja vaig realitzar la formació completa per poder-me dedicar a això.

Abans de fer el Màster en Artteràpia, al fet que et dedicaves?

En tenir la llicenciatura en coreografia i tècniques d’interpretació de la dansa, em dedicava a fer classes de dansa i a realitzar alguns espectacles, però el *Arteterapia va ser definitiu pel meu, quan em vaig formar vaig tenir molt clar per on anava a continuar el meu camí professional i vital.

Avui després d’anys d’experiència, la teva apreciació del Artteràpia és similar a la qual tenies abans de fer la teva formació?

La veritat és que abans de la meva formació tenia una vaga idea que podria ser i fins que no em vaig formar no vaig poder apreciar, comprendre i *vivenciar de la profunditat d’aquesta disciplina.

D’altra banda després de 17 anys d’experiència professional segueixo repensant la pràctica i aquesta disciplina com a forma de mantenir un rigor en el treball professional i no oblidem que treballem amb les persones i per tant cal treballar amb serietat i rigor.

És una professió que toca en profunditat a allò que està més enllà de qualsevol condició i és aquí on trobem a la persona amb la seva singularitat i subjectivitat més pròpia.

Amb aquesta experiència que tens. Que és el Artteràpia per a tu avui?

El *Arteterapia és una disciplina que proposa generar unes condicions perquè la persona pugui desplegar les seves capacitats creadores mitjançant els llenguatges artístics en un marc de treball sostingut pel *arteterapeuta que acollirà tot allò que sorgeixi en la sessió sostenint així el procés de cada persona.

Després de quant temps un puc començar a veure resultats en el Artteràpia?

No podem nomenar un temps doncs es tracta del temps de la persona i est és particular i propi de cadascun.

Per tant no podem treballar amb generalitzacions sinó que atenem al procés propi de la persona.

Qui hauria d’escollir l’art com a teràpia?

Jo nomenaria millor el Artteràpia. Aquesta és una disciplina en si mateixa i és diferent a fer art com a teràpia.

Així que pot escollir fer Artteràpia, tota persona que vulgui despertar, explorar les seves capacitats creadores per realitzar un recorregut propi en aquest transitar, tant si hi ha una demanda per alguna dificultat personal com si hi ha una demanda per a creixement personal.

També tota persona que senti interès pel Artteràpia o que pensi que li pot ajudar.

Què li dóna el Artteràpia al pacient, que no li donin altres teràpies?

Li pot oferir la possibilitat de descobrir-se, de sorprendre’s de les seves pròpies capacitats, del propi fer i dins d’un procés li pot ajudar a restablir qüestions personals.

Un fer que tracta de despertar les pròpies capacitats de creació, que estan en totes les persones, i sentir que està en un projecte propi de construcció de si mateix a partir del diàleg que la persona estableix amb la produccions que va realitzant durant les sessions i de la relació que es va establint amb la arteterapeuta.

Tens alguna experiència que ens puguis explicar, i que t’hagi sorprès el resultat del Artteràpia en aquest pacient?

Un nen de 7 anys que els pares ho porten perquè es comporta com un nen de 3 anys en alguns aspectes.

No vol fer cap activitat fora de l’escola, quan es fa un rasguño plora com si tingués 2,3 anys, no pot parlar de gens de com se sent… Després de 5 mesos de sessions en Artteràpia tot això ha canviat, no plora de la manera que ho feia quan es fa un *rasguño, pot nomenar una mica de quan se sent malament per exemple trist.

I aquest canvi ve de primer tenir molta dificultat a assistir a les sessions, els tres primers dies li van ser molt difícil i els pares van poder sostenir aquesta dificultat com per portar-ho, en sessió s’amagava en un racó de la sala, i després de 45’ podia sortir d’aquest racó a través del joc que jo li proposava.

Després va començar a explorar materials, i a inventar personatges, creo una família en el qual hi havia: pare, mare, fill i gos. El nen en qüestió té un germà major i un altre menor. Així que sembla que va fer la família on ell se sentia EL fill dels seus pares. Va començar a obrir-se a la seva imaginació i a crear ja sorprendre’s del que creava.

Llegeix l’entrevista de Clara Aulina Ros aquí